2.2. Fonts del dret penal espanyol

2.2.1. La llei com a única font directa

El dret penal es regeix pel principi de legalitat: només la llei pot crear delictes o establir penes.
Això significa que no hi ha delicte ni pena sense llei prèvia que ho disposi (nullum crimen, nulla poena sine lege praevia).

Aquest principi, reconegut a l’article 25.1 de la Constitució espanyola, protegeix el ciutadà de l’arbitrarietat i assegura la previsibilitat de les conseqüències jurídiques.
Cap autoritat, jutge o agent pot sancionar conductes que no estiguin expressament tipificades per una llei penal.

2.2.2. La Constitució com a fonament superior

La Constitució espanyola de 1978 és la font suprema del sistema jurídic. Estableix els principis i garanties penals que limiten el poder punitiu, com la legalitat, la presumpció d’innocència, la proporcionalitat i la finalitat reeducadora de les penes.
Qualsevol precepte del Codi Penal ha de respectar el marc constitucional. Per això, l’article 10 CE reconeix la dignitat de la persona i els drets inviolables com a fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2.2.3. La jurisprudència

La jurisprudència no crea dret penal, però exerceix una funció essencial d’interpretació i aplicació de la llei.
Les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional estableixen criteris que orienten els jutjats i tribunals inferiors.
Per exemple, poden concretar el significat d’un concepte jurídic com “ànim de lucre” o “violència”, ajudant així els agents a qualificar correctament els fets.

2.2.4. Els tractats internacionals

Els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part de l’ordenament jurídic intern i poden influir en l’àmbit penal, especialment en matèries com:

• Drets humans (Conveni Europeu de Drets Humans).
• Tràfic de persones i drogues.
• Terrorisme i blanqueig de capitals.
• Medi ambient i ciberdelinqüència.
  Aquestes normes poden completar o modificar la interpretació del Codi Penal, sempre respectant la sobirania legislativa espanyola.
  

2.2.5. La doctrina i els principis generals del dret

Tot i que no tenen valor normatiu directe, la doctrina jurídica (opinió d’experts, manuals, estudis) i els principis generals del dret ajuden a interpretar les lleis.
Principis com la bona fe, la proporcionalitat, o el favor rei (interpretar el dubte a favor de l’acusat) són habitualment aplicats pels tribunals i han de ser coneguts pels agents per entendre l’esperit de la llei.