2.3. Estructura general del Codi Penal

El Codi Penal espanyol es divideix en tres parts fonamentals:

• Títol Preliminar
• Part General (Llibres I i II)
• Part Especial (Llibre III)
  

Aquesta estructura no és només formal, sinó que reflecteix la lògica interna del sistema penal: primer s’exposen els principis generals, després les penes i responsabilitats, i finalment els delictes concrets.

2.3.1. Títol Preliminar

Conté els principis rectors del dret penal: legalitat, irretroactivitat, territorialitat i igualtat davant la llei.
Aquest apartat estableix les regles bàsiques que condicionen tota aplicació posterior del Codi.
Per exemple:

• Article 1: No serà castigada cap acció ni omissió que no estigui prevista com a delicte o falta per llei anterior a la seva comissió.
• Article 2: Les lleis penals no tindran efecte retroactiu, excepte si afavoreixen el reu.
  

Per a l’agent policial, això significa que només pot intervenir davant fets que siguin delictius segons la llei vigent i que les reformes posteriors favorables poden beneficiar l’investigat.

2.3.2. Llibre I – De les disposicions generals

Regula els principis generals del dret penal: responsabilitat, autoria, participació, penes i mesures de seguretat, així com les circumstàncies modificatives (atenuants i agreujants).
Alguns punts clau:

• Responsabilitat penal dels menors: s’aplica una llei especial (LO 5/2000).
• Circumstàncies agreujants o atenuants: com la reincidència, l’embriaguesa o l’actuació per motius nobles.
  Responsabilitat civil derivada del delicte: els autors també han de reparar el dany causat.
  

2.3.3. Llibre II – De les penes i les seves classes

Aquesta part defineix i classifica les penes aplicables segons la gravetat del delicte:

• Greus (presó permanent revisable, presó, inhabilitacions).
• Menys greus (multes, suspensions).
• Lleus (privació de drets, treballs en benefici de la comunitat).
  També inclou els criteris d’execució de penes, la prescripció dels delictes i la cancel·lació d’antecedents penals.
  

Per a la policia, és important conèixer aquestes diferències per:

• Comprendre la gravetat legal dels fets.
• Determinar si la detenció és procedent.
• Saber quan prescriu un delicte o com afecta els antecedents.
  

2.3.4. Llibre III – Delictes i faltes

La part més extensa i operativa. Conté tots els delictes tipificats ordenats per béns jurídics protegits:

• Contra les persones (arts. 138–158).
• Contra la llibertat (arts. 163–172).
• Contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic (arts. 234–304).
• Contra la seguretat viària (arts. 379–385).
• Contra l’ordre públic (arts. 550–580).
• I molts altres.
  Cada capítol descriu:

1. El comportament prohibit.
2. La pena corresponent.
3. Les possibles aggravacions o atenuacions.
   

És en aquesta part on l’agent troba els tipus delictius concrets que ha de conèixer en la seva feina diària.